dimecres, 11 de juny del 2014

POBLAT IBÈRIC I TARDO ROMÀ - darrera de l'Hospital de Sant Pau.

En 1931 es va fer la primera excavació sobre el terreny, no sabem en que va quedar l'expedició arqueològica del moment, l'única referència que hem pogut aconseguir al respecte, és aquest retall de diari.

Excavacions de 1931


Al fons l'Institut Ravetllat Pla

La troballa arqueològica es situava a dalt de tot del carrer Cartagena,  al terreny conegut com del Mas Casanovas, nom d'una masia que es trobava més o menys en aquest mateix lloc a principis de segle. passat Els informes dels experts van determinar que es tractava de les tombes d'un poblat ibèric del segle VI de l'època cristiana. 

El Mas Casanovas el van enderrocar quan van construir l'Hospital de Sant Pau. El poblat ibèric estava situat en la confluència del Carrer Cartagena amb el que ara mateix és la Ronda del Guinardó.



Lloc repetidament excavat al final del carrer Cartagena. (foto 1960) 
Fins 1974 hi va haver un poblat de barraques, que no havia estat pas l'únic  que va ocupar l'indret, donat que a principis del segle XX s'hi van instal·lar uns altres habitants que hi vivien en coves cavades a la roca, es veu que ja en el seu poble d'origen  Almanzora, província d'Almeria, ja hi vivien així.

foto dels anys 70


En 1974 quan el cinturó va arribar fins aquell  punt, es van enderrocar les últimes barraques i segurament les màquines van fer  perdre una gran part de la necròpolis.


En 1983, les excavacions iniciades a final de març d'aquell any, les  van fer tècnics i voluntaris del Museu d'Història de la ciutat, els quals treballaren en mig d'unes altres restes del passat, les barraques del Guinardó, va informar  Oriol Granados, cap de l'expedició que aquells dies excavava en al Guinardó.

Les necessitats urbanes de 1983 - els túnels de la Rovira,  van permetre aquella nova excavació. La necròpolis descoberta pertanyia al període tardà romà i era de ritu cristià. Es van trobar una quinzena de tombes, fosses excavades a la roca i cobertes amb teules romanes juntament amb restes humanes i unes altres vint,  la funció de les quals no en van poder determinar  els experts. Es podia tractar  tan d'osseres com d'altres elements rituals que no identificaren.  Tanmateix però,  el descobriment indicava que al costat de la necròpolis hi havia un nucli humà diferent de la ciutat de Barcelona, que en aquell temps estava reduïda a l'anell de les muralles, va informar el cap de l'excavació

La necròpolis es podia ben bé estendre a tot el vessant del turó,  des del carrer Cartagena fins la carretera que vorejava tot l'Hospital de San Pau. La seva importància  principal era  que  confirmava l'existència d'un nucli arqueològic del que ja es tenia notícia des de 1931, data en la que es van descobrir les restes d'un poblat de l'edat del bronze que desprès va desaparèixer amb les barraques. (sens dubte per negligència de l'Administració).

D'altra banda, la descoberta ratificava la justesa de l'acord a què van arribar en 1980 els Departaments de Cultura i Urbanisme de l'Ajuntament,  en el sentit que cada vegada que s'hagués de fer obres importants públiques o privades a la ciutat, primer s'hi excavarà per conèixer  exactament el contingut del subsol sobre el que es pensa construir i més si existeixen antecedents (com és el cas), que en l'indret s'havien  trobat en 1931 restes arqueològiques..

Un collage creat en base de les fotos cedides per Josep Maria Martínez

Els tècnics volien que la necròpolis pogués ésser visitada en el futur. El condicionament de l'indret - al costat del Centre Cívic del Guinardó - que era un pobre camp obert que funcionava com a pàrking - era imprescindible.

Finalment en 1988 els arqueòlegs tornen a excavar la necròpoli romana abans no avancessin les obres de la Ronda del Mig, avui dia acabades.

Excavacions de maig de 1988

Avui dia una part de l'indret torna a estar oberta per les obres degut a la construcció de la  futura estació del metro de la línia 9, aturades "sine die" per culpa de la crisi.

Hores d'ara, quan ja totes les obres de 1983 es van acabar,  i  ja en tenim de noves tal com hem indicat més amunt,  ningú no ha parlat més d'aquella troballa, no existeix cap rètol que la situï  i es desconeix que se'n van fer de tot plegat.

El Guinardó, malauradament, no s'ha distingit mai per la seva lluita per preservar el seu passat històric i pot ser que ja seria hora que tots plegats en posem les piles o no ens quedarà res de res.






* Informació aconseguida mitjançant el que va publicar el diari AVUI en 1983