divendres, 31 agost de 2012

CAN QUINTANA - La seva història


Barri i Masia de Can Quintana a principis del segle XX


Can Quintana era una masia molt antiga que en temps passats regnava en mig de camps i vinyes que estava situada a la banda dreta del Pg. Universal.


Foto de finals del XIX d'autor desconegut. Fons Joan Termes Roig


 Les terres de la finca s'estenien fins arribar al C. Urrutia i pujaven fins la Ctra. d'Horta. Els seus propietaris a finals del XIX van vendre els terrenys on es van construir torres per a estiuejants que principalment provenien de la Barceloneta.
Can Quintana a principis del segle XX

Sobre els anys trenta Can Quintana era encara una masia molt maca amb un entrada senyorial i finestres gòtiques possiblement del segle XVI, davant la la qual s'estenia una avinguda de pins d'uns vint-i cinc metres de longitud que arribava fins el reixat del carrer. Tenia una bellesa molt especial aquella entrada acaronada pel l'ombrívol entorn dels pins.

Aquests pins però, en un moment donat van ser substituïts per xiprers, doncs una forta turmenta en va descalçar gran part i en comptes de replantar-ne de nous el propietari va optar per plantar xiprers i d'aquesta manera s'estalviava l'atac de la maligna processionària plaga d'erugues devoradora de pins, que donaven molta feina a escombrar-les.

Camí fins a la porta d'entrada a la masia
La finca es proveïa d'aigua d'una beta natural que naixia a la vessant, de la mina de Can Masdeu , una finca de la serralada del Collserola que també alimentava la font Baliarda. Amb el temps a la masia s'hi va instal·lar aigua corrent .

Disposava d'un masover que tenia cura del jardí i del petit laberint del que disposava la finca. També disposava d'un hort del que es treia gran quantitat de verdures i altres productes alimentaris que es regaven amb l'aigua d'un bassal gran que hi havia darrera la masia i que alimentava de la que venia de l'anomenada font Baliarda.

Passatge d'acàcies que baixava fins la font. Foto fons M. Mata Ramis

El pla de la font de Can Quintana als anys 30-40
Més amunt de la masia sortia un passatge ple d'acàcies que baixava fins el torrent de Can Quintana, on hi ha un aqüeducte de tres arcs, un dels quals quedava i queda encastat en els fonaments d'una de les cases del carrer dels Pirineus, el del mig tenia aleshores una alçada de 15 metres. Darrera l'aqüeducte es divisava un paisatge de somni, dons uns frondosos plàtans que ocupaven tot un patit pla on hi havia la font de Can Quintana d'on sortia un bon doll d'aigua fresca.
 
Durant la Guerra Civil la pineda fou malmesa per la gent que agullonada per la fam, els va fer llenya pels fogars familiars, els que van quedar van ser tallats per a construir-hi les cases que existeixen actualment en un paratge que difícilment pot recordar el que havia estat 80 anys en darrera.

Quan jo tenia un sis o set anys hi anava amb el meu pare el diumenges a esmorzar i encara tenia molt d'encant. La torreta del mig de l'aqüeducte ja s'havia ensorrat aleshores



El Pla de la Font de Can Quintana en 1954


La masia va ser enderrocada un maig de 1958 per ampliar la Residència de la Mercè per a persones amb desordres mentals.



La masia al a mitjans dels anys 50 poc abans de ser derruïda





Una mica d'Història:

  • El 1639 Can Quintana era propietat el noble Josep de Tamarit, hereu de Miquel de Tamarit, domiciliat a la ciutat de Perpinyà.
  • El 1732 apareixen com a propietaris Feliu de Quintana i el seu fill Ignasi de Quintana, família de la qui pren el nom.
  • En 1761 passa la propietat a Gertrudis de Molinés i Gaietà Fèlix de Molinés.
  • 1781 n'és el propietari en Fost d'Espanya i de Revollat, cavallet de l'hàbit de Sant Jaume i capità del regiment de quadres de la infanteria espanyola. A la seva mort passà a mans de la seva vídua Maria de la Mercè d'Espanya i Quintana.
  • En 1842 n'és propietat de Baltasar d'Espanya de Molinés i de València, qui mori a França, exiliat de la guerra carlina.
  • Can Quintana passà coma heretat al seu fill Josep Ma. Espanya i d'Orteu.
  • En 1900 són propietaris els terratinents de Vilapicina Pere Borràs i Climent Guix.
  • L'últim propietari va ser en Conrat Portell, un home alt i ben vestit quasi sempre de negre i amb cara de pocs amics. A l'home l'interessava l'esperitisme que exercia en una sala especialment preparada per fer-hi sessions i a més curava de “gràcia”. Va morir en 1954 envestit per un cotxe.


Fotos de l'estat actual del pla de la font de Can Quintana:



quina pena!!!


  • Fonts informatives: Mingo Borràs HISTÒRIES D'HORTA, Desideri Díez LES MASIES D'HORTA. Fotos actuals de la Troup Història. Fotos antigues de diverses fonts..

4 comentaris:

Marcel Albet Guinart ha dit...

Una vegada més gràcies per la teva valuosa informació, crec que ara en sé alguna cosa més del per mi misteriós aqüeducte de Can Quintana,.

carme ha dit...

aquest és un dels dos que hi ha en l'antic torrent, es va construir a mitjans del segle XIX i era de l'empresa que duia l'aigua a Barcelona des de Montcada. Quan la Guerra es va fer servir de refugi. Per la mira es podia anar fins Montcada per una banda i per l'altra fins de la font de Can Marcel·lí i més lluny encara.

emilio ha dit...

creo recordar que cuando las obras de urbanizacion del parque de Canyelles (años 90) apareció el tunel.. de la mina de agua. Era de ladrillito y muy bien hecho-

sammy tylerose ha dit...

Quina llastima de masia! Pel que veig a la foto, quan la van tirar a terra estava en perfecte estat. Quin crim!